SUBJECTIVITAT, ÈTICA I SEXUALITAT:
FRIEDRICH NIETZSCHE. LA GENEALOGIA DE LA MORAL:
La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors: el ressentiment d'aquells éssers als quals els està vedada la veritable reacció, la reacció de l'acció, i que es rescabalen únicament amb una venjança imaginària. Mentre que tota moral noble neix d'un sí triomfant dit a si mateix, la moral dels esclaus diu no, ja d'entrada, a un «a fora», a un «altre», a un «no-jo»; i aquest no és el que constitueix la seva acció creadora. Aquesta inversió de la mirada que estableix valors — aquest necessari adreçar-se cap a fora en lloc de tornar-se cap a si mateix— forma part precisament del ressentiment: per sorgir, la moral dels esclaus necessita sempre primer un món oposat i extern, necessita, parlant fisiològicament, estímuls exteriors per a poder actuar en absolut — la seva acció es, d'arrel, reacció.
Aquest text, segons l’autor, es veuen els valors morals, tal i com els coneixem, sorgirien del ressentiment, d’un moviment de reacció per part dels febles, dels qui són incapaços de crear veritables i propis valors morals i per comptes d’això es limiten a negar els valors dels altres (dels qui tenen una moral noble). El ressentiment, el “no”, la incapacitat de crear valors autèntics, doncs, estarien a l’origen del procés reactiu que dóna lloc a la moral dels esclaus. S’és esclau perquè, en definitiva, no hi ha capacitat o valor per a ser creador.
FEMINITAT I MASCULINITAT A LA RECERCA DE LA SEVA IDENTITAT:
Existeixen una sèrie de veritats antropològiques fonamentals de l´home i de la dona: la igualtat de dignitat i en la unitat dels dos, l´arrelada i profunda diversitat entre el que és masculí i el que és femení, i la seva vocació a la reciprocitat i a la complementarietat, a la col·laboració i a la comunió. Si l´alteritat sexual és una part inherent a la persona, el dret al ple desenvolupament de la personalitat implicarà el dret al ple desenvolupament de l´essència femenina i masculina que constitueix cada ésser humà, dona i home. Només hi haurà plena igualtat entre els sexes en la mesura que les diferències existents entre home i dona siguin ateses justament. Cosa que demana reconèixer prèviament les diferències i entendre-les. Això podrà significar que a vegades un tractament idèntic a homes i dones pot resultar discriminatori per a algun dels sexes. Per exemple, ha arribat el moment de reivindicar que l´activitat professional s´adapti a al condició femenina i no al revés. El nou feminisme defensa un reconeixement social per a la tasca de la dona, perquè la seva forma de veure la vida i comprendre la realitat és un valor inqüestionable que cal reflectir en unes condicions laborals favorables específiques i, per tant, no idèntiques a les dels homes; amb una atenció especial a la maternitat, que, lluny de ser opressiva, és en la majoria dels casos profundament alliberadora, enriquidora i fa de la dona un ésser més ple.
Lluny del món idealitzat de les imatges estereotipades de dones hiperalliberades que gaudeixen exultants de la seva elevada vida professional que ens transmeten els mitjans, en la vida real ens trobem actualment amb massa dones que, gaudint d´un rotund èxit professional, se senten, malgrat això, personalment frustrades i insatisfetes, cansades d´imitar les formes d´actuar masculines, lligades a uns rols que no els pertanyen i que no encaixen en la seva essència més profunda. Aquestes dones estan alimentant el naixement d´un nou feminisme. Dones que han demostrat de sobres que són tan capaces com qualsevol home d´arribar al cim més alt de la carrera professional amb brillantor i eficàcia, i que no volen assumir els rols masculins ni emular les seves actituds i conductes, sinó ser elles mateixes, aportant els seus valors i qualitats.
L´obstinació per negar les diferències omple les nostres relacions de conflictes, tensions i frustracions. A fi de millorar les relacions entre els sexes cal arribar a una comprensió de les nostres diferències que augmenti l´autoestima i la dignitat personal. Mirar de comprendre millor les diferències que existeixen entre nosaltres i aprendre sincerament les estratègies més eficaces de la nostra parella ens ajudarà a escurçar l´espai que ens separa.
Homes i dones som iguals en drets, deures, dignitat, humanitat. En la societat actual cal que les dones es realitzin professionalment fins on elles desitgin i que els homes es comprometin a fons en la responsabilitat de criar i educar els fills i en les tasques de la llar. Però aquest ardu i dificultós camí cap a la igualtat no ha de comportar mai la negació de les nostres diferències, de les nostres especificitats com a home i dona.
És hora, doncs, de recuperar el que hem perdut, d´exigir la devolució de la nostra integritat i dignitat femenina i masculina. Coses sense les quals cap ésser humà, home o dona, no pot assolir l´equilibri personal i, per tant, la felicitat. És urgent restituir a la societat els fonaments antropològics extirpats; ens cal recobrar els punts essencials de referència, i en primer lloc l´alteritat sexual, per re-humanitzarla societat i fer tornar la persona humana –home o dona– al centre de gravetat, com li correspon.
No hay comentarios:
Publicar un comentario