3. ANÀLISI I REFLEXIÓ D’UNA SÈRIE DE TELEVISIÓ

Grup de treball: Josep Estany, Sandra Cariteu, Marta Alvarez, Lorena Cuesta, Barbara Benages i Olga García

Arròs covat : Capítol:3 Arròs Mar i muntanya

Arròs covat presenta a Xavi Masdeu, protagonista de la sèrie, home blanc i català que acaba de complir 30 anys.

El títol de la sèrie, “Arròs covat”, fa referència a que el protagonista, com ja hem dit, acaba d’entrar a la trentena i amb aquest fet es pot fer un paral·lelisme entre el títol i la sèrie, ja que al Xavi se li està passant l’arròs.

“Però si em truca la Luz per quedar amb ella, què voleu que hi faci? Potser li agrado de veritat, potser és la dona de la meva vida, potser m’enrotllo amb ella, potser refaig la meva vida amb un pivón de vint i tants...”

Amb aquesta frase es veu bastant representat el fet referenciat abans i a més al capítol també es reflexa la seva preocupació pel físic quan queda amb la Luz, la seva companya de feina, ja que intenta canviar el seu look per agradar-li. També podem relacionar el títol amb el fet de que a cada capítol el Xavi menja a casa de la seva tieta Paquita i aquesta li fa un tipus d’arròs diferent cada dia. El títol dels capítols es el plat que menja a casa de la tieta, i el d’aquest capítol en concret es “Arròs mar i muntanya”, aquest títol ve relacionat amb el fet de que el Xavi esta deixant enrere una relació i començant a tenir relacions amb altres noies però no pot oblidar a la seva xicota, la Sonia.

La primera temporada de la sèrie, i en concret aquest capítol, relata els dubtes i el canvi de relacions socio – afectives que es donen en aquesta franja d’edat, i com el protagonista els afronta. D’aquestes, destaquem les relacions de parella que es donen, i la manera en que són representats els dos gèneres. Així doncs, en el cas de la representació de la figura femenina, l’autor ressalta exageradament els pits com ha fet més destacat de la dona quan parla (ja que a manca de boca i dels ulls de les protagonistes són ells els que parlen), alhora que les empodera i dona un sentit del ridícul a la figura prototípica masculina (home emparellat atret per altres dones, les quals tenen un status inferior, i semblen en un inici, dolces i amables).

Aquesta sèrie d’animació, es situa a la Barcelona del disseny, que l’autor ironitza amb dibuixos senzills i amb un caire infantilitzat, que es contraposa al seu sentit humorístic i de crítica. Podem dir, que la sèrie es troba situada en una Barcelona actual en la qual tots nosaltres ens podem sentir identificats, ja que la temàtica de la major part dels capítols esta molt enfocada a problemàtiques que podria tenir qualsevol jove entre els vint anys i la trentena.