5.El PODER

LES VERSIONS DEL PODER EN LA TEORIA FOUCAULTIANA

Existeixen 4 tipus de poder en aquesta teoria:

Poder sobirà : Es caracteritza per la centralització de l’autoritat, la presa de decisions encarada a la promulgació de lleis, i la consideració dels súbdits com a personalitats independents de les activitats de govern.

Poder disciplinar: És un poder productiu, que està vinculat a la invenció del subjecte humanista i al desenvolupament  dels sabers de les ciències humanes i socials. Funciona a

través de tècniques disciplinàries, de vigilància, regimentació i classificació, en les pràctiques institucionals modernes, aquestes serien:

-          Escoles.

-          L’exèrcit.

-          Les presons.

-          Els hospitals.

-          Els museus.

Poder pastoral: Es dóna a partir de la relació íntima que s’estableix entre governant i governats, basada en una atenció diferenciada que es desenvolupa a través d’activitats i

relacions específiques, actuant de forma contínua i permanent.

Poder lliberal: Opera mitjançant una forma de regulació indirecta que proposa la interiorització de les normes. Es tracta d’una gestió governamental “igualment penetrant” de

l’Estat, que es basa en un aparent consentiment dels individus.

LA PRODUCTIVITAT I ELS EFECTES DEL PODER

El poder no és una propietat, és una estratègia que s’exerceix a partir de punts molts nombrosos. No es posseeix, no s’adquireix, ni s’arranca o es comparteix, sinó que s’exercita constantment i només existeix com a acte;

El poder, en essència, no és repressiu ni tampoc és exterior a un tipus de relacions ja siguin econòmiques, de coneixement o sexuals, sinó que és immanent a elles. No és superestructura i tampoc es prohibeix.

És també una xarxa de relacions sempre tenses, no és el privilegi d’unes classes dominants sobre unes altres classes dominades, com a efecte de posicions estratègiques involucra a ambdues, per tant el poder passa a través de dominats i dominants, no s’aplica o es

nega a qui no el detenta, sinó que és una relació de singularitat, en la que es substitueix una imatge piramidal per una reticular, dominants i dominats s recolzen en ell. El poder ve de sota, és capil·lar, microscòpic i arriba a tots els cossos,  gestos, activitats, discursos, a la vida quotidiana, constituint als subjectes. L’anàlisi del poder ha de ser ascendent, no descendent.

Les relacions de poder són intencionals i no subjectives, estan entravessades per un càlcul, no depenen de la decisió d’un subjecte sinó de la voluntat de saber.

Poder i saber s’autoimpliquen, encara que siguin de naturalesa diferent, cada relació de poder es constitueix en un camp correlatiu de saber, i recíprocament, cada camp de saber es conforma entre relacions de poder. Però la pràctica del poder és “irreductible” a la pràctica del saber (existeix una certa primacia del poder sobre el saber).

El poder és productiu, ja que,  produeix subjectes, a la vegada que les societats disciplinàries produeixen un “saber sobre allò individual”. La resistència no és exterior al poder, on hi ha poder hi ha resistència. De fet, les relacions de poder només existeixen si hi ha resistència, però aquesta no sorgeix d’un únic focus i és manifesta de múltiples formes.

VISUALITAT I PODER:

Actualment a partir de les xarxes socials, podem veure com ens poden fer entrar subliminalment, informació, la qual no volem, però ens la mostra sense clicar. De cop s’obren finestres a les quals no hem clicat, i aquestes ens bombardegen la informació. Tal i com fan les cadenes de televisió, ens fan veure el que ells ens volen fer veure, mai sabrem del tot el que es real i el que no, ja que poden manipular la informació i fer-nos creure el que realment pot ser no és.

Com un altre exemple, fa uns anys, el succés de la central nuclear de Chernobil, la realitat va tardar molt en sortir, a la població afectada fins després d’uns dies no els hi van dir el perill que tenien, el que havia passat... pocs llibres narren el que va succeir, i no sabrem mai, si ho pensem si va passar tal i com ens ho han pogut explicar. Aquells que tenen el poder i dominen la població poden manipular la informació i emmagatzemar-la de manera que no surti la veritat a la llum i que tots ens creiem i pensem el que, aquests ens diuen,