9. POSTMODERNITAT

El terme postmodernitat designa genèricament un ampli nombre de moviments artístics, culturals i filosòfics del segle XX definits en divers grau i manera per la seva oposició a  la modernitat . En aquesta accepció concreta de 'moviment postmodern' o 'ideologia postmoderna', a voltes la postmodernitat es designa també com a "postmodernisme", però aquest terme, com a designació d'aquest concepte, està mal format i és confusionari.

També s'anomena postmodernitat un determinat període històric que es postula com a posterior a la modernitat.

Els diferents corrents del moviment postmodern van aparèixer al llarg del terç central del segle XX. Històricament, ideològicament i metodològicament diversos, comparteixen, però, una semblança de família centrada en la idea que la renovació radical de les formes tradicionals en l'art, la cultura, el pensament i la vida social impulsada pel projecte de la modernitat havien fracassat en l'intent d'assolir l'emancipació de la humanitat, i que és impossible o inassolible un projecte semblant en les condicions actuals.

Enfront del compromís rigorós amb la innovació, el progrés i la crítica, que caracteritzà les avantguardes artístiques, intel·lectuals i socials, actitud que considera una forma refinada de teologia autoritària, la ideologia postmoderna defensa la hibridació, la cultura popular, el descentrament de l'autoritat intel·lectual i científica i la desconfiança davant el que defineix com a grans relats.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Postmodernitat 

8. VIRGINIA WOOLF

ACTIVITAT FORUM MOODLE:


Us proposo de compartir la nostra lectura de Virginia Woolf a través del fòrum. Entre altres qüestions per començar el debat, hi ha:

- Com es construeix la identitat de gènere en la narració de V.Woolf
- Quins són els vincles entre gènere i cultura a partir de la novel·la
- Com podem reinterpretar la història des de la perspectiva actual


LA MEVA REFLEXIÓ:

Actualment, la dona no te les condicions de vida del segle XVI, les desigualtats de genere s'han "estabilitzat", la dona esta integrada en el sistema laboral, integrada en la societat, amb independència econòmica i personal, i amb el més important, la llibertat actual.

A la novel·la hem pogut veure les condicions de la dona en un temps passat, concretament el segle XVI. La dona en aquest segle estava molt limitada, tenia moltes prohibicions pel fet de ser del sexe femení, distincions que mica en mica es van anar desfent, gràcies al esforç de la dona i la societat femenina en general, de veure la vida de diferents maneres, noves formes de veure la societat i de viure en ella... El progrès de la inserció de la dona en la societat va ser molt lent, però gràcies al esforç d'aquestes van anar obrint portes per entrar en un món conegut exclusivament pels homes, ja que només ells hi pertanyien. La dominància de la societat al llarg de la vida han estat els homes, la novel·la de Woolf ens dona a entendre que la dona no forma part de la cultura en la epoca de la narració, la cerca de llibertat arriba amb tenir una "cambra pròpia", ja que això li donava a la dona a més de llibertat, independència. 

7. GENEALOGIA DE LA MORAL

SUBJECTIVITAT, ÈTICA I SEXUALITAT:

FRIEDRICH NIETZSCHE. LA GENEALOGIA DE LA MORAL:

La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors: el ressentiment d'aquells éssers als quals els està vedada la veritable reacció, la reacció de l'acció, i que es rescabalen únicament amb una venjança imaginària. Mentre que tota moral noble neix d'un sí triomfant dit a si mateix, la moral dels esclaus diu no, ja d'entrada, a un «a fora», a un «altre», a un «no-jo»; i aquest no és el que constitueix la seva acció creadora. Aquesta inversió de la mirada que estableix valors — aquest necessari adreçar-se cap a fora en lloc de tornar-se cap a si mateix— forma part precisament del ressentiment: per sorgir, la moral dels esclaus necessita sempre primer un món oposat i extern, necessita, parlant fisiològicament, estímuls exteriors per a poder actuar en absolut — la seva acció es, d'arrel, reacció.

Aquest text, segons l’autor, es veuen els valors morals, tal i com els coneixem, sorgirien del ressentiment, d’un moviment de reacció per part dels febles, dels qui són incapaços de crear veritables i propis valors morals  i per comptes d’això es limiten a negar els valors dels altres (dels qui tenen una moral noble). El ressentiment, el “no”, la incapacitat de crear valors autèntics, doncs, estarien a l’origen del procés reactiu que dóna lloc a la moral dels esclaus. S’és esclau perquè, en definitiva, no hi ha capacitat o valor per a ser creador.

FEMINITAT I MASCULINITAT A LA RECERCA DE LA SEVA IDENTITAT:

Existeixen una sèrie de veritats antropològiques fonamentals de l´home i de la dona: la igualtat de dignitat i en la unitat dels dos, l´arrelada i profunda diversitat entre el que és masculí i el que és femení, i la seva vocació a la reciprocitat i a la complementarietat, a la col·laboració i a la comunió. Si l´alteritat sexual és una part inherent a la persona, el dret al ple desenvolupament de la personalitat implicarà el dret al ple desenvolupament de l´essència femenina i masculina que constitueix cada ésser humà, dona i home. Només hi haurà plena igualtat entre els sexes en la mesura que les diferències existents entre home i dona siguin ateses justament. Cosa que demana reconèixer prèviament les diferències i entendre-les. Això podrà significar que a vegades un tractament idèntic a homes i dones pot resultar discriminatori per a algun dels sexes. Per exemple, ha arribat el moment de reivindicar que l´activitat professional s´adapti a al condició femenina i no al revés. El nou feminisme defensa un reconeixement social per a la tasca de la dona, perquè la seva forma de veure la vida i comprendre la realitat és un valor inqüestionable que cal reflectir en unes condicions laborals favorables específiques i, per tant, no idèntiques a les dels homes; amb una atenció especial a la maternitat, que, lluny de ser opressiva, és en la majoria dels casos profundament alliberadora, enriquidora i fa de la dona un ésser més ple.

Lluny del món idealitzat de les imatges estereotipades de dones hiperalliberades que gaudeixen exultants de la seva elevada vida professional que ens transmeten els mitjans, en la vida real ens trobem actualment amb massa dones que, gaudint d´un rotund èxit professional, se senten, malgrat això, personalment frustrades i insatisfetes, cansades d´imitar les formes d´actuar masculines, lligades a uns rols que no els pertanyen i que no encaixen en la seva essència més profunda. Aquestes dones estan alimentant el naixement d´un nou feminisme. Dones que han demostrat de sobres que són tan capaces com qualsevol home d´arribar al cim més alt de la carrera professional amb brillantor i eficàcia, i que no volen assumir els rols masculins ni emular les seves actituds i conductes, sinó ser elles mateixes, aportant els seus valors i qualitats.

L´obstinació per negar les diferències omple les nostres relacions de conflictes, tensions i frustracions. A fi de millorar les relacions entre els sexes cal arribar a una comprensió de les nostres diferències que augmenti l´autoestima i la dignitat personal. Mirar de comprendre millor les diferències que existeixen entre nosaltres i aprendre sincerament les estratègies més eficaces de la nostra parella ens ajudarà a escurçar l´espai que ens separa.

Homes i dones som iguals en drets, deures, dignitat, humanitat. En la societat actual cal que les dones es realitzin professionalment fins on elles desitgin i que els homes es comprometin a fons en la responsabilitat de criar i educar els fills i en les tasques de la llar. Però aquest ardu i dificultós camí cap a la igualtat no ha de comportar mai la negació de les nostres diferències, de les nostres especificitats com a home i dona.

És hora, doncs, de recuperar el que hem perdut, d´exigir la devolució de la nostra integritat i dignitat femenina i masculina. Coses sense les quals cap ésser humà, home o dona, no pot assolir l´equilibri personal i, per tant, la felicitat. És urgent restituir a la societat els fonaments antropològics extirpats; ens cal recobrar els punts essencials de referència, i en primer lloc l´alteritat sexual, per re-humanitzarla societat i fer tornar la persona humana –home o dona– al centre de gravetat, com li correspon.

http://www.temesdavui.org/ca/revista/38/temes_de_portada/feminitat_i_masculinitat_a_la_recerca_de_la_seva_identitat

6. ESPERANDO A GODOT, DE SAMUEL BECKETT

A. LA LECTURA D’AQUESTA OBRA HA SIGNIFICAT PER A MI…

Per a mi la lectura d’aquesta obra de teatre, ha estat bastant densa, ja que soc molt impacient i en veure que Godot no apareix, i els dos personatges principals de la obra que hi participen, (Vladimir i Estragon) esperen eternament a Godot, sense que aquest doni acte de presencia. Per tant se m’ha fet llarga tot i no ser-ho. Godot projecta la seva tasca en que els dos protagonistes Vladimir i Estragon sobretot es mantinguin sempre a la guait esperant una cosa que no arribarà, sempre estan en un estat d’espera, accepten estar sotmesos al poder de Godot degut a que tenen por de com seria si no estiguessin així.

B. ACTIVITAT: FER UNA INTERPRETACIÓ VISUAL BASADA EN LA OBRA DE SAMUEL BECKET:

La meva representació d’imatges simbolitza, una espera eterna com a lectora, i un gran avorriment degut a la meva poca paciència. Les fotografies que he mostrat son majoritàriament fosques ja que la lectura ha estat lenta, parada, i avorrida com he dit anteriorment. Una espera molt absurda i sense resposta, i crec que representa prou bé la por a ser sense Godot.

5.El PODER

LES VERSIONS DEL PODER EN LA TEORIA FOUCAULTIANA

Existeixen 4 tipus de poder en aquesta teoria:

Poder sobirà : Es caracteritza per la centralització de l’autoritat, la presa de decisions encarada a la promulgació de lleis, i la consideració dels súbdits com a personalitats independents de les activitats de govern.

Poder disciplinar: És un poder productiu, que està vinculat a la invenció del subjecte humanista i al desenvolupament  dels sabers de les ciències humanes i socials. Funciona a

través de tècniques disciplinàries, de vigilància, regimentació i classificació, en les pràctiques institucionals modernes, aquestes serien:

-          Escoles.

-          L’exèrcit.

-          Les presons.

-          Els hospitals.

-          Els museus.

Poder pastoral: Es dóna a partir de la relació íntima que s’estableix entre governant i governats, basada en una atenció diferenciada que es desenvolupa a través d’activitats i

relacions específiques, actuant de forma contínua i permanent.

Poder lliberal: Opera mitjançant una forma de regulació indirecta que proposa la interiorització de les normes. Es tracta d’una gestió governamental “igualment penetrant” de

l’Estat, que es basa en un aparent consentiment dels individus.

LA PRODUCTIVITAT I ELS EFECTES DEL PODER

El poder no és una propietat, és una estratègia que s’exerceix a partir de punts molts nombrosos. No es posseeix, no s’adquireix, ni s’arranca o es comparteix, sinó que s’exercita constantment i només existeix com a acte;

El poder, en essència, no és repressiu ni tampoc és exterior a un tipus de relacions ja siguin econòmiques, de coneixement o sexuals, sinó que és immanent a elles. No és superestructura i tampoc es prohibeix.

És també una xarxa de relacions sempre tenses, no és el privilegi d’unes classes dominants sobre unes altres classes dominades, com a efecte de posicions estratègiques involucra a ambdues, per tant el poder passa a través de dominats i dominants, no s’aplica o es

nega a qui no el detenta, sinó que és una relació de singularitat, en la que es substitueix una imatge piramidal per una reticular, dominants i dominats s recolzen en ell. El poder ve de sota, és capil·lar, microscòpic i arriba a tots els cossos,  gestos, activitats, discursos, a la vida quotidiana, constituint als subjectes. L’anàlisi del poder ha de ser ascendent, no descendent.

Les relacions de poder són intencionals i no subjectives, estan entravessades per un càlcul, no depenen de la decisió d’un subjecte sinó de la voluntat de saber.

Poder i saber s’autoimpliquen, encara que siguin de naturalesa diferent, cada relació de poder es constitueix en un camp correlatiu de saber, i recíprocament, cada camp de saber es conforma entre relacions de poder. Però la pràctica del poder és “irreductible” a la pràctica del saber (existeix una certa primacia del poder sobre el saber).

El poder és productiu, ja que,  produeix subjectes, a la vegada que les societats disciplinàries produeixen un “saber sobre allò individual”. La resistència no és exterior al poder, on hi ha poder hi ha resistència. De fet, les relacions de poder només existeixen si hi ha resistència, però aquesta no sorgeix d’un únic focus i és manifesta de múltiples formes.

VISUALITAT I PODER:

Actualment a partir de les xarxes socials, podem veure com ens poden fer entrar subliminalment, informació, la qual no volem, però ens la mostra sense clicar. De cop s’obren finestres a les quals no hem clicat, i aquestes ens bombardegen la informació. Tal i com fan les cadenes de televisió, ens fan veure el que ells ens volen fer veure, mai sabrem del tot el que es real i el que no, ja que poden manipular la informació i fer-nos creure el que realment pot ser no és.

Com un altre exemple, fa uns anys, el succés de la central nuclear de Chernobil, la realitat va tardar molt en sortir, a la població afectada fins després d’uns dies no els hi van dir el perill que tenien, el que havia passat... pocs llibres narren el que va succeir, i no sabrem mai, si ho pensem si va passar tal i com ens ho han pogut explicar. Aquells que tenen el poder i dominen la població poden manipular la informació i emmagatzemar-la de manera que no surti la veritat a la llum i que tots ens creiem i pensem el que, aquests ens diuen,

4. L’INCONSCIENT

LA CONSTRUCCIÓ DE LA SUBJECTIVITAT:

A. QUÈ ÉS L’INCONSCIENT?

Segons Isabel Menendez, descriu l'inconscient com un ésser estrany que tots portem a dins, que ens empeny a estimar, a sofrir, que ens domina i ens controla.

Per tant direm que l’inconscient és una part del jo o la ment, que inclou els pensaments ocults, els desitjos no expressats...

L’autor més interessant que parla sobre l’inconscient és Sigmun Freud.

L’inconscient designa un  lloc psíquic, al qual la consciència no hi té accés i que només es fa present mitjançant somnis, lapsus, actes fallits, etc. És allò que està reprimit, les pulsions i desitjos governen l’inconscient.

L’aparell psíquic està constituït per:

- El jo actuant que fa de mediador entre l’allò i el superjò, entre l’allò i el món exterior.

- L’allò primitiu i reprimit, es mou per plaer.

- El superjò moral i ètic, fa referència al que hem après amb la cultura

Freud analitza la vida dels artistes des d’aquesta perspectiva i les seves neurosis.

B. LA SUBJECTIVITAT:

Segons la teoria del coneixement, és la propietat de les percepcions, arguments i llenguatge basats en el punt de vista del subjecte, i per tant influïts pels interessos i desitjos particulars del subjecte. La propietat oposada és l'objectivitat, que els basa en un punt de vista , distant i separat, de manera que els conceptes en qüestió siguin tractats com objectes.

-       Les postures envers la subjectivitat es poden classificar en diversos grups: tot és subjectiu, ja que és impossible jutjar o aplicar la percepció fora dels propis sentits, emocions i pensaments.

-       La subjectivitat s'ha de limitar al màxim, fins i tot en ètica, per tal de garantir normes universals i consens científic.

-       Hi ha àmbits estrictament subjectius (els qualia, els valors ^[1]) i d'altres que poden tendir a l'objectivitat (dins aquest corrent hi ha polèmica sobre què és necessàriament subjectiu).

http://ca.wikipedia.org/wiki/Subjectivitat

 

C. LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL DE LA REALITAT:

La construcció social de la realitat és un punt de vista que configura actualment alguns dels estudis sobre la comunicació social. 

Partirem que els mitjans de comunicació proporcionen una manera de veure el món/construcció de la realitat. Canvi s’elimina la idea de persuasió i de manipulació. Ja no es considera que els mitjans manipulin, es concebien les notícies com “mentides”.Pressupòsit Es considera que realitat és diferent de notícia. Els mitjans construeixen una realitat determinada, la notícia no és real ni falsa   distinció entre esdeveniment (fet real) i notícia (= construcció; producte elaborat segons: pràctiques professionals i la construcció social del sentit).

La notícia mai serà neutra ni totalment objectiva. No podem parlar de notícies verdaderes o falses sinó de diferents punts de vista. 

http://www.buenastareas.com/ensayos/La-Construcci%C3%B3-Social-De-La-Realitat/1338307.html

4.1 L'INCONSCIENT: AUTO/BIOGRAFIA I RELATS DE FORMACIÓ:

Destacaré la biografia de Freud com la més interessant en el meu parer.

A. Sigmun Freud:  

Va nèixer aFreiberg, Moràvia, 6 de maig de 1856 - i va morir a  Londres, Regne Unit, 23 de setembre de 1939. Va ser un neuròleg austríac que va començar a interessar-se en la hipnosi en com podia utilitzar-se per a ajudar als malalts mentals. Més tard abandonà la hipnosi en favor de l'«associació lliure» i l'anàlisi dels somnis per desenvolupar el que actualment es coneix com «la cura de la parla». Aquests elements esdevingueren el punt de partida de la psicoanàlisi. Freud es va interessar especialment en el que llavors s'anomenava histèria (que actualment es podria anomenar trastorn de conversió segons el DSM-IV) i en la neurosi (actualment reclassificada en diferents denominacions, segons la nosologia psicoanalítica: afeccions psicosomàtiques, neurosi i psicosi).

Les teories de Freud i el tractament que donava als seus pacients van causar un gran daltabaix a la Viena del segle XIX i el debat avui en dia encara continua. Les seves idees sovint són discutides i criticades com treballs de literatura i de cultura general, a més del continu debat sobre si és ciència i tractaments mèdics. Com a exemple, en una critica de l'any 2003, els seguidors de Sigmund Freud el van considerar «...un gran científic de la medicina que descobrí importants veritats sobre la psicologia humana...», mentre que d'altres (especialment de camps de la competència com la psiquiatria) el veuen com «...un filòsof visionari que va replantejar la natura humana i ens va ajudar a fer fora tabús, però les seves teories, divulgades com a ciència, ensopegaren en un examen minuciós».
 

B. ALTRES AUTORS A DESTACAR:

Trobem a Luis Cernuda (1902-1963) el qual a la seva obra expressa el seu descontentament amb el món i la rebelació. També destaquem a Hana Hock (1889-1978) en les seves obres cuestiona el com es construeix la identitat de la dona que abunda als mitjans de comunicació en els anys 20,  per dur a terme les seves obres fa servir la tècnica del fotomontatge per atreure més al públic. Per acabar destacaré a Luís Buñuel i Dalí amb la película “un perro andaluz” publicada al 1929.

3. ANÀLISI I REFLEXIÓ D’UNA SÈRIE DE TELEVISIÓ

Grup de treball: Josep Estany, Sandra Cariteu, Marta Alvarez, Lorena Cuesta, Barbara Benages i Olga García

Arròs covat : Capítol:3 Arròs Mar i muntanya

Arròs covat presenta a Xavi Masdeu, protagonista de la sèrie, home blanc i català que acaba de complir 30 anys.

El títol de la sèrie, “Arròs covat”, fa referència a que el protagonista, com ja hem dit, acaba d’entrar a la trentena i amb aquest fet es pot fer un paral·lelisme entre el títol i la sèrie, ja que al Xavi se li està passant l’arròs.

“Però si em truca la Luz per quedar amb ella, què voleu que hi faci? Potser li agrado de veritat, potser és la dona de la meva vida, potser m’enrotllo amb ella, potser refaig la meva vida amb un pivón de vint i tants...”

Amb aquesta frase es veu bastant representat el fet referenciat abans i a més al capítol també es reflexa la seva preocupació pel físic quan queda amb la Luz, la seva companya de feina, ja que intenta canviar el seu look per agradar-li. També podem relacionar el títol amb el fet de que a cada capítol el Xavi menja a casa de la seva tieta Paquita i aquesta li fa un tipus d’arròs diferent cada dia. El títol dels capítols es el plat que menja a casa de la tieta, i el d’aquest capítol en concret es “Arròs mar i muntanya”, aquest títol ve relacionat amb el fet de que el Xavi esta deixant enrere una relació i començant a tenir relacions amb altres noies però no pot oblidar a la seva xicota, la Sonia.

La primera temporada de la sèrie, i en concret aquest capítol, relata els dubtes i el canvi de relacions socio – afectives que es donen en aquesta franja d’edat, i com el protagonista els afronta. D’aquestes, destaquem les relacions de parella que es donen, i la manera en que són representats els dos gèneres. Així doncs, en el cas de la representació de la figura femenina, l’autor ressalta exageradament els pits com ha fet més destacat de la dona quan parla (ja que a manca de boca i dels ulls de les protagonistes són ells els que parlen), alhora que les empodera i dona un sentit del ridícul a la figura prototípica masculina (home emparellat atret per altres dones, les quals tenen un status inferior, i semblen en un inici, dolces i amables).

Aquesta sèrie d’animació, es situa a la Barcelona del disseny, que l’autor ironitza amb dibuixos senzills i amb un caire infantilitzat, que es contraposa al seu sentit humorístic i de crítica. Podem dir, que la sèrie es troba situada en una Barcelona actual en la qual tots nosaltres ens podem sentir identificats, ja que la temàtica de la major part dels capítols esta molt enfocada a problemàtiques que podria tenir qualsevol jove entre els vint anys i la trentena.